dilluns, 14 de març de 2011

Desvelat el misteri del Napicol.

Sempre m'ha agradat la sonoritat de la paraula composta napicol i per descomptat tambe el sabor que té en guisats, olla i arròs al forn. Fa temps que volia saber perquè se li donava aquest nom compost a aquesta varietat de nap. Les persones majors que vaig consultar no ho sabien, totes coincidien que era diferent del nap i mes saborós i tendre. El meu sogre els cultiva tots els anys. Observant la planta em recordava a la col, així és que em vaig aventurar a coure els fulles i tastar-les. Sorpresa: Les vaig trobar saboroses. Seran comestibles? S'utilitzaven en l'antiga cuina popular i s'ha perdut?
Aquesta és tota la sorprenent informació que he trobat. 

Altres noms comuns: Rutabaga, Colinabo, Nabicol, Nabo suizo, Nabo de Suecia, Nabo sueco
Nom científic o llatí: Brassica napus var. napobrassica
Família: Crucíferes.
Origen: possible origen asiàtic.
El Napicol és una col amb l'arrel engrosada.
Els colinaps o rutabagas són plantes biennals que arriben una alçada de 25 cm i s'estenen a 30 cm.
La polpa de l'arrel és habitualment groga, però a vegades blanca, i la pell és generalment púrpura, beix o una combinació d'ambdós.
Les arrels són sovint de forma irregular, que poden tindre 10 cm de diàmetre i de llarg, són de sabor dolç i es consumixen cuites.
Aquesta arrel es consumix cuita com els naps, però tenen un gust especial, mescla de nap i cols.
Igual que el nap, aquesta espècie va ser consumida en forma important com a part de la dieta bàsica a Europa abans de la introducció de la creïlla, ja que són de consum semblant.

En l'actualitat, a causa de la tradició, la producció està centrada en els països nòrdics d'Europa, Canadà i Estats Units.
Hi ha varietats de carn blanca  i de carn groga.

El napicol presenta un gran contingut aquós i baixa aportació calòrica (tan sols 21-35 kcal per 100 g de producte fresc), per la qual cosa se solen incloure en dietes hipocalòriques, sobretot ensalades i olles.

Usos culinaris:

És molt apreciat en el menjar xines.
L'arrel i tija carnosa es consumixen en olles de manera semblant a les creïlles; presenten una quantitat important d'àcid ascòrbic (30 a 70 mg/100 g de producte comestible),
Presenta a més, un alt contingut de vitamina B.

Cuina els Napicols en guisats, sopes, ensalades, arròs al forn, olles o gratinats al forn amb parmesà.
El seu sabor està entre rave i col llombarda i en cuinar-se tenen la consistència d'una creïlla.
Normalment es preparen pelats, trossejats i bullits per a després ser convertits en puré.

A més, també es poden emprar les fulles de la planta, sempre que estiguen tendres, en estofats, sent el valor nutritiu superior al dels bulbs.
Les seues fulles substitueixen als “grelos” en el "caldo gallec".

En sentit estricte, els “grelos” són les fulles de dues varietats que s'aprofiten principalment per a aquesta finalitat, Blanco de Lugo i Primerenc de Santiago.

                        
                          

1 comentari:

majesus ha dit...

Molt aclaridor Pascual,que estás en tot!