dimarts, 11 de setembre de 2012

Gínjols al forn



Avui he vist en passar pel carrer "la Vieta" una casa on una caixa de gínjols estaven a la venda. He recordat quan ens atracàvem a menjar-ne en un ginjoler ja desaparegut que hi havia al final del camí del "rajolar". No m'he pogut resistir i he comprat un quilo, la veritat que un poc cars.
Us confesse que a mi m'agrada més el nom d'aquest fruit en castellà "Azufaifa" Nom que ens arriba del àrab el de gínjol, no sé d'on bé.

El gínjol és el fruit del ginjoler, una drupa comestible amb aspecte d'oliva, d'uns 2 o 3 cm de longitud, de forma el·lipsoïdal o globosa, amb una sola llavor. La pell del fruit és inicialment de color verd clar I pren un color marró rogenc quan està madur. Quan està fresc, la polpa és verd clar a groguenc pàl·lid, de textura farinosa —Semblada a la de la poma—  Hi ha varietats empeltades que produeixen fruits de 5 o 6 cm de longitud.

Es recol·lecten a finals d'estiu o principis de tardor. Són rics en sucres i mucílags i amb una important quantitat de vitamina C, per això s'han consumit pel seu valor nutritiu com una fruita, natural o dessecada. També s'han utilitzat com a expectorants i com un remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i laringitis ja que tenen propietats expectorants, i emol·lients.El seu fruit és ric en sucres i midó. Les arrels s'empren contra la febre.

La fusta del ginjoler és molt apreciada a Catalunya, València i Illes Balears per a fer instruments musicals com Les gralles, les dolçaines i les tenores.

A mi m'agraden crus, però mon tió Paco ( el de la roja) m'ensenyà a menjar-los torrats al forn com si foren xicotetes pomes torrades, i jo li afig un poc de mel per damunt. Estan deliciosos.